Quina és la breu història del metall de magnesi?
Metall de magnesi des del descobriment fins a l'experiència actual 196 anys d'història (1808 ~ 2004), la producció industrial ha estat 18 anys (1886 ~ 2004) història. Durant aquests 118 anys, el desenvolupament del magnesi es va dividir en tres etapes:
(1) Etapa del mètode químic.
El 1808 el científic britànic H. Davey va aïllar el magnesi del clorur de magnesi. El 1929, el científic francès A. Busi va utilitzar clorur de magnesi fos de potassi o vapor de sodi per obtenir magnesi metàl·lic. No va ser fins a la dècada de 1860 que Gran Bretanya i Amèrica van començar a obtenir químicament una mica més de magnesi. Aquesta etapa va durar 78 anys (1808-1886), però no va formar una escala industrial.
(2) Etapa de l'electròlisi de sal fosa. El 1830, el científic britànic M. Faraday va obtenir per primera vegada magnesi pur mitjançant el mètode de clorur de magnesi de fusió electrolítica. El 852 P. Benn va dur a terme un estudi més detallat d'aquest mètode al laboratori fins que la producció industrial de magnesi va començar a Alemanya el 1886. Després de 1886, la demanda de magnesi va augmentar. Des de la dècada de 1970, la deshidratació del clorur de magnesi en salmorra en gas HCl - el mètode d'electròlisi s'ha convertit en un mètode tecnològic avançat.
(3) Fase de reducció tèrmica.
A causa de la creixent demanda de magnesi, la producció de magnesi per electròlisi per si sola no pot satisfer la demanda de magnesi, tants científics sobre la base del mètode químic, la fosa de magnesi metàl·lic per mètode de reducció tèrmica. El procés de reducció tèrmica al buit de clorur de magnesi es va iniciar el 1913. La primera reducció del clorur de magnesi utilitzant silici com a agent reductor es va fer el 1924 a partir de diverses anhidrines X A. φ. Al·là devia a la realització. El 1932, Anji hu i Arahun Shev van utilitzar l'aliatge al-si com a agent reductor per reduir el clorur de magnesi. El 1941, LM Pijiang, professor de la Universitat de Toronto, Canadà, va establir una planta pilot a Ottawa per a la fosa de magnesi per calcinació de dolomita mitjançant la reducció de ferrosilici, i va aconseguir l'èxit. El 1942, el govern canadenc va establir una planta de magnesi tèrmic de silici a la mina Halley Dolomite amb una capacitat anual de 5000 magnesi metàl·lic. La fosa de pijiang de metall de magnesi s'ha convertit en la segona fosa industrial més gran del mètode del metall de magnesi.
El 1947, França va començar a estudiar el flux de procés de producció semi-contínua de metall de magnesi tèrmic de silici. El 1950, es va establir un forn de prova ampliat. El 1959 es va construir la primera planta semiconductal de magnesi de silici tèrmic amb una producció diària de magnesi 2t. La fosa semi-contínua de magnesi (és a dir, forns de reducció semi-contínua conductora d'escòries) s'ha convertit en un dels mètodes tecnològics avançats en la indústria del magnesi.
