La classificació del silici metàl·lic normalment es basa en el contingut de les tres impureses principals, ferro, alumini i calci, contingudes en la composició del silici metàl·lic. Segons el contingut de ferro, alumini i calci en silici metall, el silici metall es pot dividir en 553, 441, 411, 421, 3303, 3305, 2202, 2502, 1501, 1101 i altres marques diferents.
Industrialment, el silici metall es produeix generalment reduint el diòxid de silici del carboni en un forn elèctric. Equació de la reacció química: SiO2 més 2C → Si més 2CO La puresa del silici produït d'aquesta manera és del 97-98 per cent, anomenat silici metàl·lic. A continuació, es fon i es recristal·litza, amb àcid per eliminar impureses, puresa del 99,7 ~ 99,8 per cent de silici metàl·lic.
El silici metall es compon principalment de silici i, per tant, té propietats similars al silici. Hi ha dos al·lòtrops de silici amorf i silici cristal·lí. El silici amorf és una pols de color gris-negre que en realitat és un microcristall. El silici cristal·lí té una estructura de cristall de diamant i propietats semiconductores, punt de fusió 1410 graus, punt d'ebullició 2355 graus, duresa Mohs 7, trencadissa. La silicificació amorfa té propietats químiques actives i pot cremar-se violentament en oxigen. Reacciona amb halògens, nitrogen, carboni i altres no metalls a alta temperatura, i també pot interactuar amb magnesi, calci, ferro i altres metalls per generar silicats. El silici amorf és gairebé insoluble en tots els àcids inorgànics i orgànics, inclòs l'àcid fluorhídric, però soluble en mescles àcides d'àcid nítric i fluorhídric. La solució concentrada d'hidròxid de sodi pot dissoldre silici amorf i alliberar gas hidrogen. El silici cristal·lí és relativament inactiu i no es combina amb l'oxigen fins i tot a altes temperatures. És insoluble en àcids inorgànics o orgànics, però soluble en àcids mixts d'àcid nítric i fluorhídric i en solucions concentrades d'hidròxid de sodi.
