L'efecte del silici
El silici es produeix a la natura en grans quantitats com el silicat i el quars. Si el carboni és l'element principal que constitueix el món viu, el silici és l'element principal que constitueix el món mineral de la Terra.
L'abundància de silici en l'escorça terrestre és del 27,7%, en segon lloc entre tots els elements. L'element més abundant en l'escorça terrestre és el diòxid de silici SiO2 format per la combinació d'oxigen i silici, que representa el 87% de la massa total de l'escorça terrestre.
La terra, la pedra i la sorra sota els nostres peus, els maons, rajoles, ciment, vidre i ceràmica que utilitzem, aquests són tots compostos de silici que trobem en la nostra vida quotidiana. El silici és un element omnipresent i omnipresent.
La diferència entre el silici monocristal·lí i el silici policristal·lí és que quan el silici monocristal·lí fos es solidifica, els àtoms de silici estan disposats en molts nuclis cristal·lins en la gelosia de diamants. Si aquests cristalls creixen en grans amb la mateixa orientació sobre la superfície cristal·lina, es forma silici monocristal·lí. Si aquests nuclis creixen en grans amb diferents orientacions, es forma polisil·lèc.
El silici té al·lotropes cristal·lines i amorfes. El silici cristal·lí també es divideix en silici monocristal·lí i silici policristal·lí, que tots tenen gelosia de diamants, cristall dur i fràgil, amb llaüt metàl·lic, poden conduir electricitat, però la conductivitat és menor que el metall, i augmenta amb l'augment de la temperatura, amb propietats semiconductores. El silici cristal·lí té un punt de fusió de 1410C i un punt d'ebullició de 2355C. El silici amorf dens és una pols de color gris negre.
