Com es classifica el metall de silici
"Silicon metal" (també conegut com a silici industrial a la Xina) és un nom comercial que va sorgir a mitjans de la dècada de 1960. La seva aparició es va associar amb l'auge de la indústria dels semiconductors. La pràctica internacional comuna és dividir el silici comercial en silici metàl·lic i silici per a semiconductors. El metall de silici és un producte fet de quars i coc fos en un forn escalfat elèctricament, amb el contingut del component principal silici al voltant del 98% (99,99% Si també s'inclou en metall de silici), i les impureses restants són ferro, alumini, calci, etc. El silici semiconductor s'utilitza per fabricar metall de silici d'alta puresa per a dispositius semiconductors. Es ven en formes policristal·lines i monocristal·lines, sent la primera barata i la segona cara. Es divideix en diverses especificacions en funció del seu ús. Segons les estadístiques, el món va consumir al voltant de 500.000 tones de metall de silici el 1985, de les quals al voltant del 60% es va utilitzar per a aliatges d'alumini, menys del 30% es va utilitzar per al silici orgànic, al voltant del 3% es va utilitzar per a semiconductors i la resta es va utilitzar per a fosa d'acer i ceràmica de precisió, etc.
La classificació del metall de silici sol basar-se en el contingut de les tres impureses principals de ferro, alumini i calci contingudes en la composició de metalls de silici. Segons el contingut de ferro, alumini i calci en metall de silici, el metall de silici es pot classificar en diferents graus com 553, 441, 411, 421, 3303, 3305, 2202, 2502, 1501 i 1101.
Industrialment, el metall de silici es produeix generalment reduint el diòxid de silici del carboni en un forn elèctric. L'equació de reacció química: SiO2 + 2C → Si + 2CO El silici així produït és 97-98% pur i s'anomena metall de silici. Després es fon i es recristal·litza, i les impureses s'eliminen amb àcid per obtenir metall de silici amb una puresa de 99,7 ~ 99,8%.
El metall de silici es compon principalment de silici, de manera que té propietats similars al silici. Hi ha dos isòmers de silici, silici amorf i silici cristal·lí. El silici amorf és una pols de color negre grisenc i en realitat és un microcristall. El silici cristal·lí té l'estructura cristal·lina i les propietats semiconductores del diamant, amb un punt de fusió de 1410 °C, un punt d'ebullició de 2355 °C, una duresa de Mohs de 7 i una naturalesa trencadissa. El silici amorf és químicament actiu i pot cremar violentament en oxigen. Reacciona amb halògens, nitrogen, carboni i altres no metalls a altes temperatures, i també pot interactuar amb magnesi, calci, ferro i altres metalls per produir silicides. El silici amorf és insoluble en gairebé tots els àcids inorgànics i orgànics, inclòs l'àcid hidrofluoric, però es pot dissoldre en una barreja d'àcid nítric i àcid hidrofluoric. La solució concentrada d'hidròxid de sodi pot dissoldre silici amorf i alliberar gas d'hidrogen. El silici cristal·lí és relativament inactiu i no es combina químicament amb l'oxigen fins i tot a altes temperatures. També és insoluble en qualsevol tipus d'àcids inorgànics i orgànics, però és soluble en una barreja d'àcid nítric i àcid hidrofluoric, així com en solucions concentrades d'hidròxid de sodi.
